Quina hora és?

dijous, 22 de març del 2007

A Catalan in California III: SUPAERO's end

Aquest cop faré una excepció i començaré el blog en francès. D'alguna manera aquest capítol és un homenatge a l'any i mig que he passat a supaéro i que dispara el tret de sortida cap als EEUU d'Amèrica.

(Version Française)
Cette fois-ci je vais faire une exception et je vais commencer par la version française. En quelque sorte ce chapitre est un homenage à l'année et demi que j'ai passés à supaéro et qui démarre mon stage aux Etats Unis.

Il y a plein choses a raconter mais peut-être serait intéressant de faire une liste de prénoms: Mireia, Amandine (mes belles dames), Xavi, Benji, Jose (les catalans), Alex, Javi Macho, Javi Toural, Edu, Ramón, Veronica, Ana, Gabi (les espagnols), Mathieu, Jean-Louis, Veronique, Denis, Raphaël, Nico, Chistian (les belges), Roberto, Eugenio, Thierry, Gianni (les Italiens), Simon, Mathieu (papa et maman, gros bisou, vive le chupa team), Antoine, Julien, Xavi, Mathieu (les golden boys) , Jean-Michel, Maude (les indépendentistes) et philippe, Flo, Blandine, Mihalis, Jonathan, Dady, Johan, Assiz, Laurence, Lofti, Emilie, Sandrine, Nico, Fabzy, Elsa, Julia, Arnau, Bernat, Alex, Pere, Santi, Oriol, Natalia, Giulianno, toutes les gens de l'option automatique et ainsi jusqu'à l'infinie. Ces gens méritent mon remerciement pour m'offrir une vie plein de joie et d'espoir. On serait tous d'accord que l'école nous a fait chier pendant quelque temps mais, pour moi, ce sacrifice a été surpassé grâce à vous. Vous connaître vaut beaucoup plus que n'importe quel examen au BE qui m'a embêté ces années. Mercie à tous.

(version catalane)
Com ja he dit, aquesta vegada faré una excepció i començaré per la versió francesa (que ja està feta).
Hi ha moltes coses per explicar però per sobre de tot voldria recordar el noms que han set importants per mi: Mireia, Amandine (Les meves noies), Xavi, Benji, Jose (els catalans), Alex, Javi Macho, Edu, Ramón, Veronica, Ana, Gabi, Javi Toural(els españols), Mathieu, Jean-Louis, Veronique, Denis, Raphaël, Nico, Chistian (es belgues), Roberto, Eugenio, Thierry, Gianni (els Italians), Simon, Mathieu (papa i mama, un petonàs), Antoine, Julien, Xavi, Mathieu (els golden boys), Jean-Michel, Maude (els independentistes) i philippe, Flo, Blandine, Mihalis, Jonathan, Dady, Johan, Assiz, Laurence, Lofti, Emilie, Sandrine, Nico, Fabzy, Elsa, Julia, Arnau, Bernat, Alex, Pere, Santi, Oriol, Natalia, Giulianno, tota la gent d'automàtica i així fins l'infinit. Aquesta gent es mereixen el meu agraïment per oferir-me una vida plena d'alegria i esperança. Estarem tots d'acord si diem que l'escola ens ha putejat durant algun temps, però, per mi, aquest sacrifici ha estat fàcil de superar gracies a vosaltres. Conèixer-vos ha valgut més la pena que qualsevol examen o BE que hagi fet durant aquest mesos. Gràcies a tots.

1 comentari:

Alex ha dit...

la verdad es que dicho asi suena un poco blandito, pero es cierto que ha sido un placer compartir este año...