Quina hora és?

dimarts, 8 de maig del 2007

A Catalan in California XI: Mount San Jacinto

Com anem!!

Ja se que feia dies que no escrivia res però la veritat és que a més coses faig menys temps tinc per escriure. La feina em pren gairebé tot el dia, llavors al vespre sempre em busco alguna història (sopar a casa d’algu, anar a escalar, cine, castellers...) de tal manera que estic força atabalat. En canvi, avui estava molt cansat i a les 6pm he vingut a casa i tot mirant com els bulls eren apallissats pels pistons m’he posat a escriure.

El diumenge passat vaig pujar el meu primer 3000m. A França havia pujat algun pic però mai tant alt, de fet, es tracta d’un 10800 peus (3200m), el mount San Jacinto. Només es troba a unes dos horetes de Irvine (on visc) de tal manera que ens vam aixecar a les 4am per començar a caminar a les 7am. Jo em preguntava: Com un pic tant alt pot estar tant aprop del oceà i sense que hi hagi muntanyes més petites abans? La resposata té nom: San Andres. La falla de San Andres ha provocat que a California hi hagi el punt més baix (death valley amb -300m) i el punt més alt( el mount witney 4600m) dels estats units. Aquest punts estan separats NOMES per 250km.

Tornant a l’ascenció només comentar que erem un grup de 8 persones (5 catalans, 2 espanyols i 1 francesa). Va ser tranquileta, llarga però no molt complicada. Només com a curiositat, explicar-vos que en Felix i la Sònia, dos animals de l’escalada són ex-castellers de la colla de vilafranca i vàren tenir l’honor de formar part del primer 3de10 de l’història. En Fèlix estava a les manilles i la Sonia a sextos.

He posat unes quantes fotos per mostrar-vos el paisatge, el contrast entre el desert de la vall (per on passa la falla de sant andrés) i la vegetació (hi havia neu) del cim. Tanmateix tinc un espai de la universitat de califòrnia on hi penjo les meves fotos, si algú està interessat, aquí teniu les meves fotos.

See you soon.

Ça va !!

Je sais bien que cela fait longtemps que je ne disais rien mais la vérité est que je n’ai pas trop de temps d’écrire. Je passe la plupart de temps au travail, ensuite je fais toujours qqch pendant la soirée (diner chez qqun, aller grimper, cinema...) de cette manière je n’arrête jamais. Aujourd’hui j’étais fatigué donc je suis rentrée à 6 heures et pendant le je regardais le match de NBA je me suis mis à écrire.

Le dernière dimanche j’ai fait mon premier 3000m. A Supaéro j’avais fait quelque sommet mais jamais aussi haute, en fait, il s’agit d’un 10800 feet (3200m), le mount San Jacinto. Il se trouve à deux heures d’Irvine (où j’habite), alors on a pu faire le sommet en une journée en pouvant dormir chez nous. De toutes façonnes je me demandais: Comment c’est possible être aussi près de l’océan et avoir un sommet aussi haut sans avoir de plus petits sommets avant? La réponse a nom: La faille de San Andres. Cette célèbre faille a crée que en Californie on puisse trouver le point plus bas (Death valley avec -300m) et le point le plus haut (le mount witney) des Etat Unis. Ces deux points sont séparés par seulement 250km.


Reprenant l’ascension, il faut juste commenter qu’on était un groupe de 8 personnes (5 catalans, 2 gars de madrid et une française). La promenade a été tranquille, longue mais sans complication. J’ai mis qq photos pour que vous puissiez voir la différence parmi le désert de la valle et la forêt de la montagne. Pourtant, j’ai un space à l’université de Californie où j’y mets mes photos, si qqun veut les voir, ici vous pouvez les décharger.

See you soon.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

caro giuseppe!!!
ti mancava un po' l'aria..ma sei veramente grande !!! prossima fermata lo spazio...

salute e reti!! ;)

Anònim ha dit...

que bé que vius cunyat!un petonas, ja estem al pis de girona!!!